^^ miquel àngel coll

Societat del Coneixement és un concepte clau a l'actualitat. Sovint economistes, educadors, sociòlegs i politics -entre molts d'altres- s'omplen la boca de Societat del Coneixement. A un article passat vaig intentar fer cinc cèntims (quina gràcia que em fa aquesta expressió!) del concepte en qüestió. Era just després de presentar una Proposició no de llei davant el Ple del Parlament que va ser aprovada per unanimitat, una mostra de que, en efecte, tots hi creuen.

He trobat un interessant article de Juan María Segura, Director acadèmic d'EDDE, sobre economia i mercat laboral a la Societat del Coneixement.

L'any 2002 es publicà un treball, on hi participaren unes 30 organitzacions de la dimensió d'Apple, Ford, Intel o Microsoft, anomenat "Associació per a habilitats del Segle XXI". L'objectiu era generar consens front les habilitats que corporacions i empleats necessiten per a prosperar amb el model econòmic basat en el Coneixement.

En síntesi el document estructura les anomenades habilitats aplicades (professionalisme i ètica en el treball, treball en equip i col·laboració, comunicació oral, pensament crític i resolució de problemes) com les destreses més demandades per les organitzacions del Segle XXI. L'aplicació de les NTIC, la utilització fluïda d'una segona llengua com habilitat bàsica i la capacitat de prendre decisions que no afectin la salut laboral de l'organització ni els membres són considerats aspectes fonamentals en l'aplicació efectiva d'una economia fonamentada en el coneixement, un concepte que va molt més enllà de la revolució informàtica i digital.

En aquest sentit, sembla imprescindible l'aposta de l'administració pública per la Societat del coneixement i per un model econòmic basat en el Coneixement. És una tasca engrescadora i ambiciosa, es tracta d'un tema transversal: hi intervenen àrees de gestió com les relatives a I+D+i, educació, treball i formació, joventut o igualtat, per a citar alguns exemples.

No podem perdre de vista que l'analfabet del segle XXI no és aquell que no sap llegir i escriure, no és aquell que no té accés a Internet. L'analfabet del segle XXI és aquell que no és capaç d'aprendre a aprendre ni d'analitzar críticament la quantitat ingent d'estímuls que pot percebre.