Administrar

Beijing 2008 (part 8 i final)

mianco | 18 Agost, 2008 14:38

Dia 14, gairebe 15: com diu en Toni, avui al seu fotolog, “Colorin Colorado. . .” 

Avui, per a tancar aquest perentesi pequines, torn a escriure des d’un teclat xines –en el qual ja he trobat els apostrofs, pero seguesc sense accents ni C trencada-. Vull agrair l’afecte de tots aquells que m’han deixat els seus comentaris, gracies a aquest bloc m’he sentit una mica mes a prop de casa quan ho he necessitat. Segurament alguns em diran que han tengut mes noticies meves que altres vegades que he partit: es cert. He de dir que m’ha agradat aquesta experiencia virtual.

I si l’experiencia virtual ha estat bona, la factica ho ha estat mes. Venir a veure els Jocs Olimpics a aquesta ciutat va ser una gran decisio. Sembla increible que en questio d’hores puguis esser a un lloc tan diferent, per la seva historia, pels seus costums, pel caracter de la seva gent (moooolt tranquils i mooooolt disciplinats), inclus pels seus trets fisics, als quals t’hi acostumes amb el temps. Resumint: m'ho he passat be i se m'ha fet curt.

Les proximes noticies ja seran des de Mallorca. De moment, i per a acabar amb el capitol “Beijing 2008”, dire que ahir vespre varem poder compartir una estona amb Gervasio Deferr al nostre hotel, just en el mateix dia que va aconseguir la medalla de plata en l’especialitat de sol. Un gran personatge. 

Fins molt aviat. I gracies.

 

Comentaris

  1.  
    Moooolt!!!

    Vols dir que no són taaaaant tranquils, i taaaaant disciplinats perquè viuen sota el jou d'una dictadura, amb la constant amenaça de la presó i la mort? No dubto que per a vosaltres ha estat una experiència maca. Espero que, ara, quan hagiu sortit del paradís polímpic, ens expliqueu alguna cosa del que hi ha més enllà de la postal turística.

    Josep-Joan Rosselló | 18/08/2008, 15:25
  2.  
    Re: Beijing 2008 (part 8 i final)

    Correcte Josep Joan, tots els que hi hem estat hem arribat a la mateixa conclusió.

    M'ha agradat el teu comentari: m'ha fascinat l'estat en que es troba Xina i he pogut corroborar, in situ, tot allò que m'havien explicat. En tenc moltíssimes ganes de parlar-ne, si no ho he fet amb profunditat és perque no era l'objectiu principal dels últims articles que he penjat -com ja vaig dir, volia aconseguir mantenir el contacte amb els meus propers mitjançant aquest bloc, objectiu que si que he pogut complir-.

    La transició cap a l'economia de mercat -un procés que, a diferència de Rússia, s'està fent de manera molt progressual i sense comptar amb organismes internacionals com el BM o l'FMI. La transició la fan els propis xinesos, amb resultats millors a nivell d'augment de renda per càpita que en el cas de Rússia- no contempla en cap cas l'erradicació del règim.
    Els xinesos es mantenen totalment sotmesos al poder. Si prenem com a exemple la televisió pública (CCTV) compta amb 16 canals de producció únicament xinesa i obertament embiaixada. La informació que es dona es manipula i és opaca. Sense tenir ni idea de xinés, mirant-la uns quants dies te n'adones.

    Es generen llocs de treball precaris a tones, el sou net mitjà és de 1100 yuans aproximadament (110 euros)i són abundants els empleats públics: és freqüent trobar 3 treballadors dins un autobus de linia.

    En qualsevol cas, actualment les empreses privades tenen certa llibertat en gestionar els seus recursos. Els autònoms obren les seves tendes cada dia de 18 a 20 hores (sense exagerar). Els que treballen per compte d'altre generalment tenen directrius mal donades (és una humil opinió), el seu sistema de treball és en cadena: per a posar un exemple clar si vas a un bar o un restaurant aquell que és l'encarregat de cobrar les consumicions no en serveix cap mai. Això els fa perdre eficiència.

    Cal assenyalar que la temperatura no convida a ser "àgil". Els aires acondicionats fan la tasca més senzilla: els foten a 15 graus...

    La gent comença a estar conscienciada amb el reciclatge i la separació de residus. La recollida de plàstic s'ha convertit en un negoci per a aquells que no tenen feina. És impossible beure una botella d'aigua i no tenir alguna persona que et ronda perque li donis l'envàs de plàstic.

    És difícil resumir en poques línies el cas Xina. Repetesc, com he dit alguna altra vegada, que aquell pais te recursos per a ser potència mundial.

    Quan volgueu en parlam amb més detall.

    mianco | 20/08/2008, 15:50
  3.  
    Re: Beijing 2008 (part 8 i final)

    Uep Miquel, he seguit diariament les teves "hazañas" pekineses.
    Enhorabona per contar´-nos el dia a dia de la vida pekinesa.
    Com saps jo me'n vaig la propera setmana i com que necessit urgentment unes vacançes no m'enportaré ni portatil, ni movil, ni res de res, sols mirá pedres i ruines.
    Salut i fins aviat.

    andreu | 22/08/2008, 00:41
  4.  
    Re: Beijing 2008 (part 8 i final)

    Aquest no formava part de la plataforma PAZ?

    Josep Thomàs | 22/08/2008, 12:20
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS